Mónica Gagliano, PhD, és una científica investigadora reconeguda internacionalment, destacada per Biohabitats com una de les “24 Dones Més Inspiradores de l’Ecologia”, juntament amb Jane Goodall, Rachel Carson, Sylvia Earle i Terry Tempest Williams. Ha impartit conferències i ocupat càrrecs com a investigadora convidada a UC Berkeley, Stanford, Harvard, Dartmouth i Georgetown, i la seva tasca ha estat publicada a The New York Times, The New Yorker, National Geographic, The Guardian, Forbes i altres mitjans.

Gagliano és pionera en bioacústica vegetal, demostrant experimentalment que les plantes emeten sons i poden detectar-los i respondre-hi. En demostrar que l’aprenentatge i la memòria no són exclusius dels animals, va ampliar la conversa sobre la cognició vegetal i va reavivar debats sobre la subjectivitat, l’ètica i l’estatus legal de les plantes. El seu enfocament combina mètodes científics rigorosos amb coneixements ancestrals —incloent aportacions de xamans amazònics— per aprofundir la nostra comprensió de les relacions entre humans i plantes. Treballant a la intersecció de l’ecologia, física, dret, antropologia, filosofia, literatura, música, arts i espiritualitat, desperta meravella i convida a maneres més relacionals de viure amb la Terra.

És autora de Així va parlar la planta (2018) i coeditora de La ment de les plantes (2021), El llenguatge de les plantes (2017) i El fil verd (2015), juntament amb nombroses publicacions científiques. Ponent molt demandada en conferències internacionals, actualment és professora associada d’investigació en ecologia evolutiva a Austràlia, membre del Center for Humans & Nature i del projecte More-Than-Human Life (MOTH). Una exploradora lliure, uneix la ciència occidental i els sabers Indígenes per promoure una visió holística del món natural i un profund respecte pels ecosistemes. Més informació a www.monicagagliano.com.