De l’apropiació a la reconexió: desestructurant la lògica de posseir la vida

Joan Manel Vilaseca és el fundador i director de la Fundació Mandragora, una organització sense ànim de lucre dedicada a curar el coneixement i a facilitar l'aprenentatge sobre, amb i de les plantes en les tradicions europea i mediterrània.

Abans d'això, després de graduar-se en audiovisuals, va passar dues dècades treballant com a editor en llargmetratges de ficció i documentals, i fent docència. El 2010 va començar a col·laborar amb la Fundació ICEERS, mentre simultàniament cultivava i estudiava moltes espècies de plantes i feia d'administrador de diverses comunitats en línia. El 2024 va fundar la Fundació Mandragora amb l'objectiu de promoure l'etnobotànica europea, treballant per connectar els interessats en les pràctiques amb les plantes mestres d'arreu del món amb les nostres pròpies pràctiques i tradicions populars a Europa i la conca mediterrània. A més de projectes per a una biblioteca especialitzada formada per diverses col·leccions privades i un espai botànic, Mandragora se centra actualment en iniciatives de xarxa i en la publicació d'un butlletí digital trimestral gratuït en tres idiomes, que ja compta amb més d'una dotzena de col·laboradors d'Itàlia, Polònia, Romania, Eslovènia, Israel, el Regne Unit, Espanya i els Estats Units.

Antonio Daza Kulchavita, també conegut pel seu nom tradicional Jate Kulchavita Boñe, és un avi i saber de la comunitat muisca de Ráquira, Colòmbia. Nascut a Chiquinquirá, Boyacá, en territori muisca, va començar a estudiar la saviesa indígena a principis dels anys 80, aprenent al costat de comunitats lakota, arhuaca, huitota i kogui. És antropòleg per la Universidad Nacional de Colombia. El 1996 va participar en la construcció de la Maloka del Jardí Botànic de Bogotà juntament amb savis huitotos, contribuint a la proposta educativa intercultural ecològica que posteriorment s'hi implementaria.

Isku Kua és el Cacique de l'Aldea Nova Esperança, la més gran de les comunitats Yawanawa, i líder del recentment inaugurat Centre d'Estudis Tradicionals i Llengua Yawanawa Isku Vakehuhu.

Havent estat iniciat en les pràctiques espirituals més elevades de la tradició Yawanawa, Isku Kua representa el futur de la nació Yawanawa. És un jove líder visionari que construeix el futur mentre assimila els coneixements del passat.

És un líder dedicat i actua com a portaveu del seu poble i del moviment Indígena al Brasil. Viatja sovint a Europa i als Estats Units per compartir el missatge de la selva, així com la cultura i l'espiritualitat del seu poble. És un orador que ja ha parlat davant presidents, a les Nacions Unides, a la UNESCO i a la Iniciativa Interreligiosa per a les Selves Tropicals.

Les seves àrees d'actuació inclouen l'educació tradicional Indígena, la revitalització lingüística, la preservació cultural, l'energia sostenible, l'agricultura regenerativa i la reforestació.

Puwe Puyanawa és un líder espiritual i un gran defensor de la natura i de l’ayahuasca. Amb formació en Ciències Biològiques, desenvolupa i coordina projectes ambientals que promouen la protecció de la vida tant al seu territori com en altres comunitats. També forma part de la Secretaria dels Pobles Indígenes de l’Acre.

Considerat un dels líders més importants del seu poble, va ser el responsable d’iniciar la revitalització cultural i espiritual de la comunitat fins i tot abans de l’any 2000, en un període en què el Poble Puyanawa s’enfrontava al risc de perdre els seus coneixements tradicionals. A més, va ser un dels pioners i fundadors de la Conferència Indígena de l’Ayahuasca. Puwe va gravar el disc “Dimanã Ewe Yubabu” amb la seva comunitat i Vari Puyanawa. Actualment, és el president i fundador de l’Institut Puwe.